Mónica ens presenta el resum de la 2a trobada de la xarxa de permacultura del nord-est a Can Masdeu, Barcelona.

En aquest resum Antonio ha afegit la seva presentació sobre les biorregions.

Esperem que os agradi i que serveixi com a referència per a totes les persones que volen sapiguer qué vàrem parlar aquests profitosos dos dies.

I en breu penjarem també fotografies de les jornades!!

ORDRE DEL DIA

Dissabte matí

• Després de varies dinàmiques de jocs per conèixer els noms dels participants es presenta la trobada connectant-la amb la crisi energètica.
• Es fa un repàs a la trobada passada llegint el que es va recollir i s’aprova l’ordre del dia pel cap de setmana.
• L’Andoni i el Pere presenten la web permaculturane.mundoalternativo.org on s’anirà penjant la informació de les trobades i ens servirà també com a eina de comunicació e intercanvi.

Els que vulguin aparèixer a la web li passaran a l’Andoni una petita definició del projecte amb el llistat dels seus recursos i necessitats.

• D’aquest punt sorgeixen varies idees i propostes:

• El Javier proposa de parlar en algun moment de la trobada sobre el concepte de permacultura i les relacions que té amb l’agroecologia, per no divergir esforços i aprofitar la xarxa agroecològica que ja està creada.

• La Tània proposa de cara a la propera trobada reservar un petit espai per fer una explicació del funcionament de la web.

• Sorgeix la idea de crear espais fora de les trobades per poder aprofitar més el temps a les trobades grupals.

• Es fa una roda de presentació de tots els participants i després es presenten més extensament els següents projectes:

• Projecte Algave, a l’Ametlla del Montsec.
• Masfranch, a Sant Feliu de Pallerols
• Projecte de permacultura urbana. Cooperativa d’habitatge Solverd.
• De huerta al campo, a Gavà, que es va presentar a l’anterior trobada però encara no tenia nom. En aquest temps ja ha arrencat amb un grup de gent que s’ha anat consolidant.

• Explicació i visita als horts comunitaris de Can Masdeu

Dissabte tarda

Com articular la xarxa.

Es comença amb el tema de la presa de decisions. Llegim el document que el Jordi Alemany ens havia fet arribar.

La majoria de participants està familiaritzat amb la presa de decisions en assemblea i està d’acord amb la presa de decisions per consens però sorgeixen dos interrogants:

Que passa quan no s’arriba al consens? I quan es necessita una actuació àgil?

Es presenta l’exemple d’una comunitat on si no arriben al consens en una assemblea es posterga la decisió a la següent. Es deixa un temps de meditació. A la segona vegada si no hi ha consens s’utilitza la mà alçada.

També sorgeix la proposta de utilitzar un semàfor en funció de la decisió a prendre.

Es fa una roda d’opinions:

• És més important com organitzar-se que el tema de la presa de decisions.
• Crear consens per comissions.
• Utilització del semàfor veient qui decideix quan s’aplica.
• Preferència per tractar temes de PC abans que aquest.
• Consens depenent del cas. Si és una decisió urgent no es pot deixar per d’aquí a 3 mesos.
• Separar les decisions segons la seva importància.
• Com a base el consens, però complementat amb delegació per temes específics.
• Utilitzar el consens i en els casos en que no s’arribi a un acord fer votacions.
• La gent de cada trobada serà diferent i això dificultarà el aplaçar les decisions per les següents trobades.
• Cal autoresponsabilitat i un facilitador capacitat.

• Sorgeix la proposta de crear una comissió per buscar un facilitador per la següent trobada. S’hi apunten la Miriam i el Juan Pedro.

• S’aprova que les decisions es prenen per consens i segons les circumstàncies.

• En els grups hi ha diferents interessos. Hi ha gent que està més en el rol d’observador, però això no ha de frenar al grup.

• Sorgeix la pregunta de si n’hi ha prou amb la web perquè la gent que no ha vingut a altres trobades es posi al dia.

S’acorda que no n’hi ha prou. També es pot utilitzar el correu o al revista Ecohabitar. A la primera trobada es va dir que qui no tingués accés a internet estaria apadrinat per un altre.

• • La Sara ha agrupat els criteris sobre bases i ideologia de l’anterior trobada en 4 grups: criteris d’actitud, d’organització, de dissenys i de visió.

CRITERIOS BÁSICOS EXPRESADOS EN EL ANTERIOR ENCUENTRO

DE ACTITUD
# Imposible tirar todos del mismo carro, se rompe -- GRUPOS DE TRABAJO
# Los profesionales que viven de la PC han de ser los que tiren, porque son los que les interesa más la red. (Esta opinión no fue apoyada por la mayoría, pero nos llevó a un interesante debate sobre )
# No filosofar tanto. Muchos proyectos acaban mal por esto. Pasar a la práctica. Que sea operativa
# Red de personas que tengan el compromiso para trabajar en la difusión y aplicación de la PC más allá de su propio proyecto

DE DISEÑO
# Ante la pregunta de si es necesaria una red bioregional además de la RPI, se propone que la red ibérica sea más para difusión de información y conocimientos, y que la local sea más para lo cotidiano, dando en ésta más importancia a la formación, los talleres prácticos, el trabajo en la finca, etc.
# Formación en los encuentros para tener un lenguaje común. Formación, enriquecernos, no sólo para encontrarnos

VISIÓN
# Que ayude a hacer más tangible la ética de la PC, que avale a los profesionales de la PC, y que ayude a crear condiciones para que la PC sea un herramienta por el cambio de paradigma social
# Vertebrar la red para que las necesidades expuestas hasta ahora se solucionen a través del trabajo diario. Que no se queden sólo en palabras
# Crecer e incorporar más fincas y más redes
# Fuente de recursos fluida
# Red fluida, eficaz y divertida
# Trabajar también las dimensiones de crecimiento personal y vida comunitaria que quizás no están suficientemente presentes en la PC
# Que favorezca y sea favorecida por los proyectos particulares, que dé lugar nuevas ideas y colaboraciones, y que evite o dé solución a los conflictos
# Que ayude a potenciar los proyectos individuales, las redes sociales, y dé visibilidad a los resultaos conseguidos
# Establecer la visión del movimiento compartida por personas que estamos comprometidas


DE ORGANIZACIÓN
# Establecer unos acuerdos de comunicación
# Encuentros 3 o 4 veces al año para formación, enriquecernos, compartir, trabajo en el lugar, no sólo para encontrarnos

• Ens agrupem en 4 grups i cadascun tracta un d’aquests grups de criteris. S’arriben a les següents conclusions:

ORGANITZACIÓ

• La periodicitat de les trobades està bé, però reforçada amb trobades mensuals de subgrups.
• Garantir que la informació arribi a tothom.
• Veure quines comissions calen i que s’autoregulin.
• Comunicació a través d’internet. Calen mitjans perquè la informació arribi a tothom.
• Idea de crear una petita revista per complementar la tecnologia. Es pot difondre i fer arribar a altre gent. En un futur es pot crear una comissió de comunicació per gestionar-ho.
• Proposta que en cada comissió hi hagi un permacultor format per tal de garantir que es mantinguin els principis de la permacultura i pugui ajudar en la formació dels altres.
• Estudi de la financiació de la xarxa, veure si són possibles algunes subvencions, etc.
• Proposta de facilitació de formació a canvi de mà d’obra o altres alternatives.

ACTITUD

• Corresponsabilització important. No hi ha d’haver ningú que tiri del carro.
• Participació en els grups de treball de forma igualitària.
• Actitud pràctica operativa ( no filosofar).
• Proposta de fer treballs pràctics a les trobades, que siguin beneficiosos pel lloc.
• Sessions de teoria ben definides.
• Cal fluïdesa i per això és necessari un facilitador.
• Compromís personal i social.

DISSENY

• Ocasió pels que arriben nous a les trobades de tenir una recepció.
• Dia de portes obertes per crear bases del coneixement. Apropar la gent a la permacultura.

VISIÓ

• La xarxa com a punt de trobada e intercanvi: informació, formació, relació entre nosaltres.
• Com gestionar aquestes relacions? : pot ser de manera espontània o l’organització pot marcar algunes pautes.
• Caldria obrir un debat de com es fa la formació: intercanvi de treball per formació? formació reglada? la xarxa ha de proporcionar-la?...
• La xarxa es crea sola. No cal controlar tant.

• Treball per parelles: Búsqueda de visiones.

1. Que me va bien con la red? Que me va bien de la permacultura?
2. Que me es difícil?
3. Mi gran visión de futuro para la red.
4. Una o dos acciones concretas que puedo hacer para realizar mi visión.

Diumenge matí

• Arriben nous participants i projectes. Presentació projecte de Mediona. Proposen de fer-hi un camp de treball.

• Sorgeix el tema de la formació gratuïta. Hi ha una proposta de comissió per connectar i crear tallers i cursos, però queda pendent el debat sobre aquest tema.

• Degut a la manca de temps es posposa la visita al projecte de Can Masdeu per la tarda.

• L’Antonio fa una explicació del concepte de bioregió i es genera un petit debat.

Estem en una fase de coneixement. Encara no ens podem definir com a bioregió. S’aniran creant de manera natural grups per proximitat.

• La Sara ens envia un document amb la informació que vem recollir del grup de apoyo por la búsqueda de visiones classificada segons el nivell d’implicació de la gent i una proposta de comissions de treball.

NIVELES DE IMPLICACIÓN EN LA RED por la actitud que reflejan:

1. Personas con inquietud, se acercan a la PC buscando cosas diferentes, soluciones

2. Interesados en aprender más y profundizar

3. Practicantes que quieren intercambiar con colegas de afinidad

4. Personas que quieren asumir alguna responsabilidad en la organización

1.a Lo que va bien a la RED

• Un mental lineal la permacultura en España; --- ¿?
• Nuevos caminos;
• Demanar información;
• Como tomar decisiones;
• Aprender como se forma una Red
• Tener información y formación de otros proyectos y interrelacione y vision mas amplia
• Intercambio de recursos;
• Intercambio de proyectos (Argentina);
• Conocer otras personas y otros proyectos;
• Interrelaciones humanas;
• Banco de semillas;
• Poder compartir y contrastar ideas y de momento poder comprometer por otros espacios de tiempo
• Oportunidad de contrastar visiones;
• Estructura de apoyo;
• Aumentar los lazos humanos a nivel de cambio, colaboración y potencializar los proyectos y a nivel individual;
• Buena respuesta en los encuetros, mas conocimientos y mas información y capacidad organizativa;
• Haber personas que se comprometan con la rede;

1.b Lo que va bien a la permacultura

• Filosofia de vida;
• Vivir mas de acuerdo con la vida;
• Contrastar y oferecer en la pratica;
• Enfoque mas pleno, mas natural, sentir mejor;
• Diferente forma de relacionarse con personas y entorno;
• Dinamizar y hacer mas amigos;
• Conocer a gente muy abierta;
• Auto-confianza;
• Esperanza!!
• Solucion pratica de la vida en harmonia con el planeta;
• Manera mas coherente de trabajar;
• Desarrollo de proyectos futuros par salvar la tierra;
• Facil el dia a dia, optimizar la energia;
• Conocimiento técnico;
• Orientación y formación de PC;

2. Que me es difícil

• Encara no ho se, tot em va bé.
• Compaginarlo amb la feina i altres activitats.
• Me es dificil veure com puc col·laborar activament.
• Parlar de coses que no conec a la pràctica.
• Comprimís per molt de temps de moment.
• Conèixer les pràctiques de formació de xarxa.
• Aportar conocimientos.
• Falta més pràctica.
• Compaginar mons paral·lels: permacultura i món actual.
• Desenvolupar i conèixer projectes sostenibles
• Prendre decisions de cara al treball, treballar en grup i internet.
• Desplaçament llarg per pocs dies.
• Trobar persones amb qui poder intercambiar que estiguin a prop, llocs on aprendre, persones comprometes a llarg temps.
• Compaginar la pc amb relacions familiars.
• Fugir de la abstracció.
• Obrirse a altres visions.
• Ser pràctic a nivell de focalització d’estructures. Dificultat per aquesta pregunta.
• Encaixar a la gent que només està interessada. Gestionar la meva energia per un moment de creació d’una xarxa.
• Sensació de pèrdua de temps sense arribar a concrecions.

3. Mi gran visión de futuro para la Red

• Portal a una forma distinta de vivir.
• Capacidad para dar la bienvenida a los neófitos.
• Divulgadora de la pc
• Abierta a todo el mundo, tanto permacultores como no. Practica.
• Centro de referencia de sostenibilidad.
• Centro de recursos y oportunidades para poder satisfacer necesidades de las personas que quieren crear comunidades.
• Mas cursos.
• Aprendizaje conjunto y apoyo mútuo.
• Buscar lugares para hacer formación gratuita.
• Red de intercambio de proyectos, formación, información y recursos.
• Nivell personal i profesional
• Catalizador de comunidades
• Red fluida
• Convergencia con la agroecologia.
• Que sea acogedora para los nuevos proyectos de permacultura. Punto de apoyo.
• Personas conectadas entre si con ganas de ayudar.
• Red de recursos, conocimientos y oportunidades.
• Una gran familia con gente que sale y entra, crece. Potencial enorme. Un sitio donde de gusto pedir y ofrecer ayuda.
• Grupo consolidado de proyectos y personas con interés.
• Lazos de apoyo.
• Que la red vaya creciendo.
• Hacer cooperativas de producción para cooperativas de consumo.
• Que no se olviden los principios y la ética de la pc.
• Red grande que pueda apoyar a toda la gente que esta en la pc.
• Buen funcionamiento local.
• Que haya intercambio norte-sud.

4. Acciones concretas que puedo hacer para realizar mi visión

• Divulgar los conocimientos que tengo actualmente a gente que encuentro en otros ambientes.
• Adentrarse en los principios de las pc para saber que puede aportar.
• Acudir a la red y utilizar sus recursos y ofrecerlos.
• Ir de voluntario para trabajar en la construcción
• ¿en qué grupo te gustaría :)? Ser militante.
• ¿ves alguna sinergia en estos grupos :)? Aprovechamiento sinergias.
• 1. Conocer los diferentes proyectos.
• 1. Elaborar la introducción para la gente nueva
• 1. Conectar a nivel local con otras personas y proyectos.
• 2. Participar en los encuentros y ofrecer parte del tiempo para organización y difusión.
• 2. Seguir apoyando la facilitación de los encuentros.
• 2. Invertir mi energía para ir a los encuentros y las ayudas que se necesiten.
• 2. Buscar un facilitador.
• 3. Papel de mediación entre aquí y la red argentina.
• 4. Seguir trabajando en la web.
• 5. Ofrecer experiencia de formación y diseño.
• 5. Buscar cursos y subvenciones para la formación.

GRUPOS DE TRABAJO QUE SE PUEDEN FORMAR CON ESTOS COMPROMISOS PARA LA ACCIÓN

1. LISTA DE CONTACTOS y proyectos:

- mantener la lista actualizada,

- recoger descripciones de proyectos y

- animar a tod@s a que las envíen, incluir en el listado los pido-ofrezcos -> esta lista servirá posteriormente para elaborar la base de datos / tablón de ofertas y demandas

- poner esto a disposición del colectivo

2. ENCUENTROS -> organizarlos:

- contenido (FORMACIÓN, PRÁCTICA PARA EL SITIO, mercado / intercambio de nuestros productos, ... aparte de las sesiones de trabajo sobre la red)

- contacto con sitio, logística

- divulgación de forma que sean lo más inclusivos posible,

- ...

3. CONEXIONES:

- con la RPI y otras biorregiones

- con otras redes:

· de otros países

· de otros ámbitos / sectores afines

4. COMUNICACIÓN, WEB

- apadrinamiento de personas sin internet

-

5. FORMACIÓN

- hacer un programa para encuentros

- estar en contacto con otros que hagan formación para sinergizar en lugar de competir :)

- mantener una base de datos de recursos de formación

- buscar financiación para posibles cursos

- ...

• Després de la lectura d’aquesta informació es genera un debat sobre les comissions necessàries.
• Importància de la web com a mitjà no com a objectiu.
• Cal recordar per email l’enviament de la descripció del projecte perquè es pugui penjar al web.
• Proposta de crear un material per rebre a la gent que s’afegeixi nova a les trobades. Aquest material hauria d’estar en paper per poder donar-lo al moment. La Míriam s’havia ofert, però caldria més gent.
• Aquesta comissió també s’encarregaria de buscar madrines per a persones o projectes que no hagin participat.
• S’acorda definir un petit format per la redacció dels projectes.
• Es proposa una nova classificació en funció dels diferents nivells i interessos:
  • Part teòrica: formadors
  • Part pràctica: gent que està en projectes reals
  • Part interessada, que busca aprendre, començar algun projecte, ...

Hi ha gent que està a la vegada a la part teòrica i pràctica.

• Proposta dintre del tema econòmic de crear una moneda complementaria (LETS) per retribuir la gent que inverteix més hores.

• A partir de la proposta de comissions de la Sara i el posterior debat es creen les següents comissions:

• Comissió de benvinguda: manté la llista actualitzada de projectes, anima als nous a escriure la descripció del seu projecte amb el que demanen i ofereixen. Aquesta comissió serà la encarregada de posar al dia a la gent que arribi nova en algun moment. Es pot elaborar un petit flyer amb la informació de les trobades anteriors.

Hi ha la Míriam i la Laura.

• Comissió de trobades: s’encarrega de la organització del contingut de les trobades, contacte amb el lloc, la logística, divulgació,... Es parla d’establir un quòrum d’assistència mínima de gent per fer la trobada. Queda pendent de fer-se.

L’Antonio s’ofereix.

• Comissió de conexions: amb la Red Ibérica, amb altres bioregions i amb altres xarxes d’altres països. Relacions externes.

L’Ana s’ofereix.

• Comissió de comunicació/web: ja està funcionant.

Segueixen l’Andoni, el Pere i la Sofia.

• Comissió de formació: s’encarregaria d’organitzar formació, activitats, tallers, buscar financiació per aquesta formació, formació dins de les trobades, ...

S’ofereix la Tània.

• Comissió d’elaboració de la visió: recull la informació i elabora la visió provisional. S’ofereix el Jaume.

• Comissió per buscar un facilitador per la propera trobada: s’havien ofert el Juan Pedro i la Míriam.

Diumenge tarda

• VALORACIONS DE LA TROBADA:

1. Què m’ha anat bé?

• Que hi ha assistit força gent nova i que ens hem retrobat amb gent de la 1a. Trobada. Projectes nous.

• L’experimentació del internet molt bé.
• Espai de Can Masdeu idíl·lic.
• Veure que hi ha consistència, fluïdesa, continuïtat. La gent s’ho creu, la red es va fent poc a poc.
• Actitud de les persones.
• Passar-nos informació i conèixer els projectes dels demés.

1. Què m’ha estat difícil?

• Dispersió, no aclarir-se amb el programa. Donar voltes a les mateixes coses. Perdre el temps el 1r. Dia. Aprofitar el temps millor.

• Posar en marxa la comissió de benvinguda.
• Procés de creació molt dens. Passivitat.
• Colapse, bloquejos, ens frustrem. Abstracció, intentar concretar més.
• Necessitem un líder que parli per canalitzar la energia dispersa.

1. Què faria diferent?

• Anar al gra. Arribar a coses concretes. Posar fil a l’agulla.

• Integrar el comitè de benvinguda.
• Sinèrgia amb diferents col·lectius. Voluntat de fer incidència sobre el sistema.
• Més implicació en el lloc on ens trobem. Alguna dinàmica de grup.
• Intentar no fer les mateixes coses que fan altres associacions o col·lectius i concentrar temes per treballar junts
• Confusió amb el que s’ha de decidir, no pensar en abstracte.

• Visita guiada a Can Masdeu

BIOREGIONALISMO

A continuación se inserta una breve explicación de los conceptos de bioregión y de asociación bioregional, como modelo comparativo de organización propuesta desde un ámbito permacultural y debatir más adelante si es útil/interesante/inspirador como meta a medio largo plazo para nuestra red regional o eventualmente para el conjunto de la Red de Permacultura Iberica.

Definición: Una Asociación bioregional, es una asociación de personas que residen en una región natural identificable.

Hay muchas maneras de definir las fronteras de una bioregión: por las carreteras, por las cuencas hidrográficas, las zonas de uso de los idiomas o por fronteras tribales. A veces también los limites municipales, las carreteras suburbanas o los barrios y algunas otra veces combinaciones de varios de estos factores.

El tamaño de las bioregiones está pensado para la escala humana => las necesidades de los residentes se pueden satisfacer interiormente a ellas (en la mayoría de los casos).

Aunque se pueda hacer un territorio más sostenible, la verdadera esencia de la sostenibilidad está en la bioregión.

Para que tenga éxito, se tienen que juntar suficientes personas con sentido común en un área determinada y tiene a que ver con las maneras de trabajar de las personas. Fallará a menos que las sociedades no empiecen a funcionar cooperativamente y no competitivamente en las maneras de relacionarse y comunicarse.

La estabilidad bioregional se puede medir a través de la reducción de las importaciones y exportaciones dentro de esas áreas y su riqueza por el aumento de los recursos biológicos.

A esta riqueza hay que asociar el desarrollo del los potenciales de las personas y su capacidad de trabajar cooperativamente.